Dalí ha Mort
El primer espectacle de La Llarga (2015)
Un bufó que vol ser Dalí per poder finalment amb l’ajuda de Gala, concloure amb el seu propòsit: convertir-se i transformar-se en Gala-Dalí un sol ésser. L’espectacle permet introduir el públic dins un ritual de transformació on la mestre de cerimònies ens condueix pel món del surrealisme i on el sexe, la perversió i les escatologies formen part natural d’aquest univers.
- Dramatúrgia: Rebecca Alabert
- Assessorament escènic: Pere Fullana
- Duració: 50 min
Espectacle seleccionat per Trasatlàntico 2017 (gira per Argentina i Uruguay)
Dramatúrgia i Direcció:
Rebecca Alabert
Assessorament Escènic:
Pere Fullana
Intèrprets:
Rebecca Alabert, Joana Maria Peralta
Veu en Off:
Txema Alabert
Disseny Escenografia i Il·luminació:
Pere Sànchez
Vestuari:
Maria Rosa Quintana
.
Vídeo:
Montse i Emili Planas
Fotografia:
Mónica Quintana
Disseny Gràfic:
Charlie Planas
Textos:
Basat en textos dels llibres Diari d’un Geni i La vida Secreta de Salvador Dalí
L’excusa de l’espera de la mort de Salvador Dalí i el llenguatge bufonesc ens serveixen per endinsar-nos al món surrealista del pintor. La creació del bufó, aquest personatge grotesc que està per sobre del bé i del mal però que connecta amb l’inconscient comú, permet riure’s de tot. De la religió, de l’art, de la filosofía, de la decadència del cos i fins i tot de la mort.
Una infermera fanàtica és la cuidadora de Salvador Dalí en els seus últims dies de vida. La infermera, mestre de cerimònies i guia espiritual, crea la religió del surrealisme involucrant al públic en el ritual, per finalment ella poder convertir-se en el mateix Salvador Dalí. Crearà també la figura de la seva pròpia Gala, mussa, ajudant i guia. Aquests dos bufons porten al públic per seguit d’accions i acvtivitats seguint el ritus per convertir-se a la religió surrealisme.
Utilitzant així el teatre com un ritual de pas, tornant als orígens on el teatre grec tenia una funció religiosa però sense perdre mai l’esperit del bufó, descobrim la sàtira i l’humor Dalinià. Tot allò que es veu en escena és provocat per l’imaginari del gran mestre i de la nostra inferemera.