BRUELS

Una coproducció del Festival Grec i La Llarga

Projecte guanyador del premi Adrià Gual

El bruel és el cant del bitó. El bram desesperat, greu, indesxifrable, impossible de descriure. I és el bram de dos bous ofegats en el fang dels aiguamolls fa molts segles. Són els crits de la terra, sí, de la Terra, de la nostra terra.

El que us presentem són els bruels que no ens deixen dormir a les nits. No tots, alguns. No són de veritat, o potser alguns sí. No tenen res a veure i a la vegada tenen a veure amb tot al que som, amb tot allò que mai ningú ens ha explicat que som.
Són les paraules que es callen, les històries del passat que es diuen a mitges, les que conformen secretament una realitat per la que ningú no ens ha preparat, les que constitueixen el context explosiu contra el que ens hem estampat sense remei.

Potser l’únic que volem, l’únic que necessitem és que ens entengueu. I potser que ens ajudeu. Només una mica. A entendre tot això que ens turmenta. A entendre’ns a nosaltres. No per canviar, ni per ser millors ni res d’això. Simplement per una profunda voluntat de saber qui som per poder viure el nostre present.

Parla la noia:

El bruel és el cant del bitó. El bruel és el crit dels bous que es van enfonsar al fang dels aiguamolls de l’Empordà una nit de fa molts segles. El bruel és la veu de la meva àvia. L’àvia sabia la història de la casa que es va cremar i no me la va explicar mai. No és que m’expliqués cap mentida. Simplement va callar. Jo us vull explicar la història de la casa, perquè s’ha convertit en la meva història, perquè he hagut d’escriure la meva història de mica en mica, poc a poc, mentre m’adonava de tot.